|
És un tema cíclic
i recurrent. Espartero o alguna mala bèstia semblant
va dir que cada quaranta anys calia bombardejar Barcelona.
I de la mateixa manera, cada pocs anys, algú
desenterra el tema de la llengua.
Ep!, al nord. Que al sud això
de la llengua és literalment permanent. Atacar
el català és un pim-pam-pum especialment
agradable per a la dreta espanyola, com es va tornar
a demostrar ahir al Congrés. Però no sols.
El PSOE valencià va pactar amb el PP fa pocs
dies la definició més secessionista que
mai s'haja plantejat del 'valencià'. Tots són
u?, es demanava Joan Fuster. No ho són, però,
en aquest punt, és com si ho foren, i la gradació
es va esborrant cada dia que passa. O que potser ens
sorprendria que el PSC votara contra l'estatut valencià
per impedir que se n'esberlara la unitat, precisament
ara que la justícia ha estat més contundent
que mai a favor nostre?
|