Els joves socialistes reunits a Bilbao en congrés commemoratiu del centenari de la seva organització ovacionaren Alfonso Guerra quan, després de vantar-se d'haver-se "cepillado", en la comissió constitucional del Congrés de Diputats que ell presidí, el pla Ibarretxe i el projecte d'Estatut de Catalunya, criticà "compañeros del partido que hablan como nacionalistas". Recordà als cadells reunits que "el socialismo no es nacionalismo". Aquí, el veterà dirigent del PSOE fou coherent amb les idees de Pablo Iglesias i de Jean Jaurès, el socialista francès assassinat per haver-se oposat als capitalistes que desfermaren la Primra Guerra Mundial, invocant les pàtries. Alfonso Guerra ometé els noms dels compañeros vilipendiats però alguns són identificables, com ara José Bono, que es proclama "español hasta el tuétano" i en fa ostentació grotesca i provocativa. La coherència pot derivar en fanatisme deformador de la realitat en moviment i excloure la col·laboració i l'entesa amb persones i grups que, eventualment, poden coincidir en l'acció política en interès general. Quan Albert Einstein viatjà a Barcelona el 1923 fou convidat a sopar a casa del socialista Rafael Campalans. El científic no concebia que el seu amfitrió, a qui Prat de la Riba confià la direcció de l'Escola de Treball, es declarés socialista i nacionalista català. El mateix Campalans revelà el desenllaç de la conversa i escriu que el seu hoste, finalment, "captà els matisos més subtils i fràgils de la vida catalana i justificà la paradoxa". Per a alguns polítics contemporanis, catalans i espanyols, segueix vigent la paradoxa perquè "no capten els matisos més subtils i fràgils de la vida catalana", que avui és més problemàtica que fa 84 anys.