S'han entretingut a comptar en quants idiomes estan escrites les instruccions per muntar la joguina que hi ha dins de l'ou de xocolata Kinder? Si no ens hem confós amb les grafies desconegudes, són vint-i-tres. Vint-i-tres flamants llengües encapçalades pel castellà. I entre les quals no figura el català. Estaria bé saber quanta mainada dels Països Catalans menja aquesta llaminadura i el benefici econòmic que això representa.

La Plataforma per la Llengua -amb el web: www.plataforma-llengua.org-, amb suports diversos, com el de l'Asssociació en Defensa de l'Etiquetatge en Català -www.adec-cat.org-, va muntar fa unes setmanes una exposició al centre comercial El Triangle, a Barcelona, La llengua en l'etiquetatge de les grans marques, que ara es pot veure en una versió més reduïda als Lluïsos de Gràcia. L'exposició té vocació itinerant i se n'està preparant també una versió digital. Nou marques es posen a la picota: Cadbury Schweppes, SSL International -preservatius Durex-, Heineken, Danone, Bayer, Pepsico, Kellogg Company, Nestlé i Coca-Cola. Aquest recull "té la voluntat de donar a conèixer la situació discriminatòria en què es troba el català".

Per a un nou joc de preguntes tipus Trivial, es podrien refrescar dades. El català és una llengua ben viva, amb un àmbit demogràfic de prop d'11.500.000 habitants, i prop de 7.200.000 parlants. Llengua oficial a Andorra, el Principat, el País Valencià i les Illes Balears. De les 6.000 llengües que es parlen al món, el català ocupa el gens menyspreable número 70, i és la desena llengua més traduïda dins de l'àmbit editorial. Ja es veu que multinacionals que etiqueten en llengües amb un nombre molt inferior de parlants no haurien de tenir cap problema per canviar de política. A la Plataforma ho tenen molt clar: "A tots els països democràtics amb una llengua amb tants parlants com el català l'estarien estiquetant. A tot arreu!".

D'exemples sobre la sensibilitat d'altres països envers les seves llengües n'hi ha en els textos que acompanyen les etiquetes d'alguns productes que reproduïm. Però se'n poden donar més. A Eslovàquia, un 85% de la població -dels més de 5 milions- té per llengua materna l'eslovac. És obligatori que tot l'etiquetatge sigui en eslovac, i es poden utilitzar altres llengües, sempre que la mida de la lletra sigui més petita. Preveuen sancions de fins a 10.000 euros.

A la Plataforma per la Llengua distingeixen tres àmbits de responsabilitat. D'una banda, les empreses. "L'empresariat hauria d'etiquetar en català. Les empreses amb un codi ètic són conscients que allí on van han d'adaptar-se. És una qüestió ideològica, no econòmica." I comenten casos curiosos, com el de Nestlé, que durant la República etiquetava en català i que va haver de deixar de fer-ho amb el franquisme. I així ha continuat fins ara, en castellà.

Han espigolat entre els principis ètics que regeixen les grans marques estudiades. Sempre hi ha bones paraules referides al respecte a la identitat, la personalitat, la cultura pròpies de cada territori. Principis de multinacionals que no etiqueten en català. Bones paraules, vaja. Nestlé, per exemple: "Mantenir una comunicació responsable amb els consumidors, que no mostri actituds discriminatòries a determinats col·lectius religiosos, polítics, ètnics o culturals." Pepsico: "Col·laborem amb molts grups per crear programes que afavoreixin les comunitats minoritàries." Kellogg: "Demostrar respecte als altres, als nostres consumidors i a les comunitats en les quals operem." Heineken: "Les nostres actuacions es basen en el principi del respecte per les diferents cultures." Danone: "Actuem amb respecte vers els altres, amb responsabilitat cap a l'entorn social i amb una gran sensibilitat mediambiental." Coca-Cola: "Nosaltres som ciutadans locals; entenem la nostra responsabilitat de contribuir a millorar la qualitat de vida de les nostres comunitats." El fet és que no etiqueten en català, i sí en eslovè, parlat per menys de dos milions d'habitants; en estonià, en islandès..., totes dues amb menys parlants que el català. En resum, que cap llengua amb tants parlants com el català, i amb caràcter d'oficialitat en el seu territori, rep aquest tracte. Per rematar-ho, els especialistes a treure mals de caps, Bayer Group, diuen que les actuacions de la seva empresa persegueixen "realçar la lleialtat amb els clients".
I els consumidors? A la Plataforma comenten que no són conscients de "la anormalitat que suposa tot això, que no passa a la resta del món". "De fet, la nostra exposició està adreçada al consumidor. Si som conscients, demanem, exigim."

La tercera pota, les administracions, són terreny espinós: normatives que reconeixen l'oficialitat de les llengües, que no preveuen sancions... I un govern, el de Pujol, que no va fer passos, i un govern, el de Maragall, que s'ho està mirant. Aspectes que s'ha de vigilar que s'apliquin, com ara l'obligatorietat del català en el cas dels productes amb denominació d'origen i que cada vegada es va complint més: vins, caves, llets..., les empreses que compleixen van en nombre creixent. Però queda molt camí per recórrer.

Quin és el problema? Que costaria molts diners als empresaris? "No costa res; és qüestió de voluntat. El cost és zero, perquè, de fet, les empreses estan canviant constantment les etiquetes." Només caldria fer-ho una vegada. I com diu, somrient, un membre de la Plataforma: "Si cal ja ho tradueixo jo!" És, doncs, una qüestió ideològica?, de pressió política? Seria molt fàcil fer elucubracions, però es decanten per l'observació: "Quan fem arribar una carta explicant la situació al país d'origen d'una empresa, es mostren receptius, i asseguren que ho faran arribar al departament corresponent d'Espanya. I és aleshores quan la cosa s'encalla." Sense comentaris.

Deixant de banda, doncs, el cost zero, es podria fer referència a com seria de positiu. Les enquestes mostren que no solament no "molestaria" els compradors estatals, sinó que seria molt valorat pels catalanoparlants.

En l'exposició d'El Triangle -punt de pas de gent molt diversa- hi havia un llibre d'opinions. Se'ls preguntava si els productes de l'exposició havien d'etiquetar-se en català, i qui pensaven que era responsable del tracte excepcional que rep el català. Sobre la primera qüestió (88 respostes), un 83% es van decantar a favor del català, més un 4%, que demanava que també hi fos el castellà. Un 11% es va manifestar en contra. Sobre la segona pregunta (67 respostes), en un 82% dels casos es va donar la responsabilitat a les administracions (sobretot la catalana), seguit dels ciutadans (40%). Per a les empreses, només un 24% de responsabilitat... Algunes frases que es van deixar escrites: "Qualitat per qualitat, prefereixo comprar els articles en català"; "Claramente, los productores están discriminando un gran sector geográfico del mercado."

El català -en el conjunt de territoris en què és oficial i arreu del món- és parlat per 7.400.000 persones, i més de 10.000.000 l'entenen (un 94,5%). Si hi afegíssim els territoris on el català no és oficial -Franja de Ponent, Catalunya Nord i Alguer-, estaríem parlant d'una població d'11.381.851 persones. Per volum de població, el català ocupa el novè lloc del rànquing de llengües, per damunt del grec, l'hongarès, el portuguès, el suec, el danès i el finès. El fet que no sigui llengua oficial davant la Unió Europea pot frenar el seu ús, tot i que hi ha documents a favor de les llengües i cultures minoritàries als quals es podria acudir per superar el greuge i que els consumidors catalanoparlants siguin tractats amb igualtat.