En el nostre temps, si hi ha d'haver dictadura, serà una dictadura mediàtica i no política" (Umberto Eco).

Acceptem-ho: som víctimes d'una conspiració ordida fa dos anys per ocultar-nos la veritat i apartar del poder els seus legítims titulars. Inermes com estem davant dels qui a l'ombra mouen els fils de la trama, val més que ens documentem sobre com alguns conjurats poden manipular les masses i desestabilitzar el Govern fins a forçar un canvi de règim.

En realitat, gairebé tot està inventat. El 1931, Kurt Erich Suckert, italià de pares alemanys, novel.lista jueu afiliat al feixisme, va inventariar els ressorts útils per torpedinar fins a subvertir un sistema institucional. Al llibre Técnica de un golpe de Estado, Curzio Malaparte --pseudònim amb què va gentilitzar els seus orígens hebreus-- defensa que l'enderrocament d'un règim no és qüestió d'ideologia, sinó de procediment.

El celebrat assaig desenvolupa el principi trotskista que els insurrectes no necessiten el suport de l'exèrcit per aconseguir els seus objectius. Tampoc que el poble adquireixi la consciència política necessària per rebel.lar-se contra el jou que l'oprimeix. N'hi ha prou, segons Malaparte, que els conspiradors s'infiltrin en centres neuràlgics del país, a les entranyes de l'Estat, perquè aquest trontolli. Primer es qüestiona la legitimitat dels poders executiu, legislatiu i judicial; després es fomenta i s'aireja el deteriorament, real o aparent, de la seguretat i els serveis públics, alimentant així el malestar social. La insurrecció està servida.

Si hagués escrit el seu estudi en aquest segle, Malaparte hauria prestat més atenció al paper dels mass media com a actors polítics i incitadors de motins, cruents o no. Investigaria, per exemple, l'actitud dels mitjans veneçolans abans del frustrat cop contra Chávez, o com la premsa i les televisions italianes propietat de Berlusconi el van fer pujar al poder.

A l'Espanya d'avui, Malaparte identificaria els qui, servint-se dels vells mètodes d'agitació i propaganda, manipulen la realitat per convèncer l'electorat que res és el que sembla: que va ser ETA la que va contractar jihadistes islàmics perquè cometessin l'11-M amb el fi d'entregar el poder a Zapatero, que ara oculta les proves de la malifeta i negocia amb la banda el pagament dels serveis prestats.

Aquest i no un altre és el complot en marxa. La dictadura moderna serà mediàtica o no serà: periodistes, polítics i funcionaris afectes, assedegats de poder i/o de diners, conjurats per venjar l'honor tacat l'11-M. Alguns fins i tot sospiren --si no conspiren-- perquè ETA torni al terrorisme, per pagar així el PSOE amb la mateixa moneda.