Tornar a la capital del Regne després d'un mes de gratificant absència requereix presència d'ànim. Lluny de remetre, després de la pausa vacacional, a Madrid creixen la calor, els embussos i, sobretot, aquest ensordidor estrèpit mediàtic que emmudeix a tot aquell que no parli a crits. Aquesta és la banda sonora d'aquesta metròpolis que s'autoproclama, en contraposició a l'injuriat gulag català, com un paradís de la tolerància, gresol de races, cruïlla de camins...

La setmana que s'acaba ens deixa una bona mostra d'aquesta envejable tolerància capitalina: sectors ultres aclamats per la premsa conservadora, la mateixa que exalça la liberal Esperanza Aguirre o entrevista un reu de l'11-M que es declara esquizofrènic i víctima d'"un cop d'Estat encobert" --confessió redundant--, han posat a la picota al director i actor galaicocatalà Pepe Rubianes la vigília de l'estrena a Madrid de la seva obra Lorca eran todos. ¿El motiu? Que fa uns mesos, a TV-3, va enviar literalment "a la merda" aquella Espanya que va assassinar el poeta granadí, a parer seu la mateixa que demonitzava Catalunya a causa de l'Estatut.

De natural indulgent, a la benpensant intel.lectualitat madrilenya les disculpes que va presentar l'autor de l'exabrupte li van semblar poc, i amagada, va esperar el moment de la venjança. L'oportunitat es va presentar quan el català Mario Gas, director del Teatro Español fitxat per la també catalana Alicia Moreno --regidora de les Arts a les ordres de l'alcalde Alberto Ruiz Gallardón--, va contractar Rubianes per representar la seva obra a Madrid.

Així que aquesta dreta integradora i oberta, davant el silenci còmplice d'una esquerra massa bleda, va saltar a la jugular d'un Gallardón que, més preocupat per la seva reelecció que per la defensa de la llibertat d'expressió, va cedir a les pressions censores i va abaixar el teló del muntatge minuts abans que Rubianes renunciés a aixecar-lo.

Quan va acceptar el càrrec, Gas devia somiar que la cultura podia curar la incomprensió i la intransigència. Però ara, com metge per força, trama fer mutis al comprovar que la recepta no fa efecte a Madrid, el mític trencaones de totes les Espanyes ensorrat pel tsunami ultraconservador originat a l'altre costat de l'Atlàntic.

Tot i que, per ser justos, no tots els artistes catalans corren a la capital la mateixa sort que Rubianes. A Albert Boadella, sense anar més lluny, Aguirre li va oferir un sou públic i després li va finançar un muntatge quixotesc a Madrid mentre a Catalunya impulsava un partit antinacionalista. I, tot i que ahir el joglar també enviés "a la merda" un alcalde convergent, no sembla que la marquesa l'hagi d'expulsar de la cort castellana tan acollidora per als que canten el que han de cantar.