L'aprovació per l'ICANN del nou domini de primer nivell a Internet .cat per a l'espai del català planteja almenys dues qüestions de gran rellevància històrica, que remeten a l'autèntica revolució cultural del nostre temps. La primera i més evident és una pregunta directament política, que ha estat la percebuda immediatament i més destacada en conèixer la notícia. La segona, apuntada ja fa temps per diversos àmbits de la reflexió científica, tecnològica i artística, és una pregunta teòrica. M'estendré en la primera dimensió, però no voldria deixar de recordar aquí l'interès i l'enorme abast de les qüestions generals que planteja a la condició humana i a la reflexió interdisciplinària la irrupció de l'experiència viscuda en xarxa i a través dels nous territoris del ciberespai. En aquest sentit, estem tot just explorant i temptejant els primers passos d'aquesta revolució cultural.

La pregunta política que suscita el reconeixement internacional del .cat va molt més enllà dels interessos i neguits de la nació catalana. Naturalment que a nosaltres aquesta decisió del màxim organisme internacional ens beneficia de ple, com ja s'ha recordat repetidament aquests dies i com argumentaré més avall. Però el fet que per primera vegada s'atorgui a una comunitat lingüística un domini de primer nivell a Internet, com si fos un territori propi amb fronteres i constitució reconegudes per l'autoritat internacional, s'ha de considerar potencialment revolucionari en el mapa tradicional dels Estats territorials. La dimensió política de la decisió de l'ICANN no s'escapa a ningú. S'inscriu, de fet, en el debat sobre la naturalesa del poder i les noves formes d'exercici del poder en l'era global del ciberespai. Davant les noves modalitats de colonització del món en la fase anomenada postcolonial, l'ICANN ha apostat per una resolució innovadora i progressista enfront del dictat dels Estats. Des del punt de vista polític general, és aquí on fa més mal la magnífica gesta conduïda i coronada amb èxit per l'associació cívica catalana PuntCat. Des d'ara, l'experiència catalana demostra a qualsevol altra comunitat cultural que l'ocupació legal del ciberespai es pot fer sense necessitat de tenir Estat ni de buscar un Estat amic.

D'altra banda, l'experiència catalana d'ocupació pacífica del ciberespai ha forçat la legalitat present fins al punt de capgirar l'ordre polític convencional. Per què esperar el reconeixement (difícil) de .ct, si ja podem gaudir de .cat? Naturalment que hem de continuar lluitant pel reconeixement del primer nivell territorial, el propi d'un Estat. Ara bé, a part de les múltiples traves que ara els administradors de l'Estat espanyol aniran acumulant contra aquest reconeixement, poden preveure's altres problemes procedents dels territoris històrics del català. Si els governs (del PP) del País Valencià i de les Illes ja han dit que de cap manera promouran la inscripció en el domini .cat, sembla encara més difícil que acceptessin un domini territorial com .ct. No pas perquè plantegessin alternatives raonables com .pv (o .cv) per al País Valencià i .ib per a les Illes, sinó senzillament perquè, almenys per al PP, només hi pot haver un domini territorial, que correspon a Espanya, i que ja existeix (.es). Els casos d'Andorra, de la Catalunya Nord i de la Franja d'Aragó plantejarien altres problemes específics. Com és obvi, el reconeixement de .cat comporta uns enormes avantatges sobre qualsevol altra alternativa, almenys per a la fase actual de reconstrucció de l'espai del català a Europa i al món.

Efectivament, la transcendència de la decisió de l'ICANN per al català i la cultura catalana troba pocs paral·lels en la nostra història recent. Els moments com aquest, que representen salts qualitatius en l'estatut de l'espai del català al món, són escassos. Qui amb tota probabilitat ho expressà millor que ningú fou el portaveu del govern valencià del PP, el senyor Esteban González Pons. En conferència de premsa, el dia 16, González Pons va reconèixer textualment que "a partir d'ara a Internet existeix una nació cultural catalana", que "a partir d'avui, Catalunya és culturalment independent, no associada d'Espanya a Internet" i que "en el moment que obtingui el .ct existirà una nació política catalana". És clar que aquest líder del PP plantejava tot això per arribar a la seva conclusió, que no era altra que demanar l'empara del govern espanyol per allò que ell (i el seu partit) entén per "cultura valenciana". Estic segur que aviat tindrem ocasió de veure com moltes de les institucions, entitats o empreses valencianes, s'afanyaran a desmentir els prejudicis del PP valencià i s'incorporaran sense reserves al domini .cat. Segur que aviat començarà una campanya en aquests termes al País Valencià i a les Illes, malgrat el PP i altres reticents, com ja ha començat a Catalunya. Potser estem a les portes d'una nova "batalla de València", però de signe contrari, en què la raó, la conjuntura i la legalitat internacional s'aliaran per ser-nos més favorables que a finals dels 70.

En el nostre llarg camí vers la reconstrucció, el reconeixement de l'ICANN sona a victòria. Mentre els victimistes d'aquí ploren i els adversaris d'allà els recriminen el victimisme, molts ciutadans i ciutadanes d'aquest país es revolten activant plataformes i mobilitzacions que aspiren a marcar un horitzó ambiciós per al català i la cultura catalana. Més enllà de les restriccions constitucionals. Més lluny de les servituds dels partits amics. Sovint contra la pressió asfixiant de l'Estat. Es diguin comissions per la dignitat, accions per les federacions catalanes, mobilitzacions per la unitat de la llengua o pel català a Europa, etc. L'èxit de l'associació PunCat, promotora des del 2001 del reconeixement de .cat, amb el suport de més de 90 entitats i de prop de 70.000 persones dels Països Catalans, és el far que assenyala el camí a seguir.

En definitiva, aquest reconeixement internacional proporciona una plataforma única de constitució, d'intercanvi, de comunicació i de visibilitat d'un nosaltres català al ciberespai. L'ICANN no sap pas el regal que acaba de fer a tota la comunitat catalana, la que habita en els territoris històrics i la que es constitueix cada dia visitant els nous territoris a la xarxa. De fet, aquest domini de primer nivell dóna un impuls impagable a la progressiva implantació d'un espai català de comunicació al ciberespai. El català ja té una presència important a Internet. Ara, amb la disponibilitat de domini específic, es podrà avançar en la normalització d'un nou país del català, fet de totes les iniciatives, institucionals, empresarials, associatives i personals, que vulguin compartir una adreça d'identificació i un símbol, el de .cat.