Que difícil és ser un bon ej-pañol aquests dies quan la pàtria es trenca sense remei. No m'estranyaria que la culpa fos d'aquesta minoria de terroristes traïdors que es fan dir catalans (i no us enfadeu perquè us diguin "minoria", que teniu la pell molt prima...; però si us estimem molt, colla de cabrons). Bé, però per si de cas en fóssiu responsables, serà millor convocar alguna manifestació preventiva. Trucaré a l'Ángelito i a l'Edu. Ah, i parlant de manifestacions, escolteu, encaputxats del nord-est, que té molt poca gràcia, això de fer circular per Internet la convocatòria d'un acte en contra de la llei de la gravetat... amb el que va patir en Mariano. Total, que aquesta setmana Ej-paña es trenca en set bocins: la dels que van fer pont ahir, la dels que el fan demà, la dels que el fan divendres, la dels que el van fer ahir i demà, la dels que el fan demà i divendres, la dels que el van fer ahir i divendres i la dels que no fan cap dels ponts. ¿I sap què és el més fotut? Que els bons ej-pañols no podem renunciar a la Immaculada, però menys encara a la Sagrada Festa de la Gloriosa Constitució, una llei per la qual molts ej-pañols s'han jugat la vida. Per exemple José María Aznar López, que el 23 de febrer del 1979 escrivia al diari La Nueva Rioja: "En determinadas ocasiones, la abstención puede estar justificada. Incluso darse el caso de una abstención beligerante como en el pasado referéndum constitucional". O que el 9 de maig del mateix any deia: "Vientos de revancha son los que parecen traer algunos de los ayuntamientos recientemente constituidos. El de Guernica aprueba retirar la medalla de la villa, así como todos los honores concedidos al anterior Jefe del Estado [...] y en Coslada (Madrid) las calles dedicadas a Franco y José Antonio lo estarán a partir de ahora a la Constitución". Només per recordar frases com aquestes, ¿oi que cada dia hauria de ser 6 de desembre?