És notícia l'ingrés a l'hospital d'una nena de cinc anys a causa de les ferides provocades pels maltractaments d'un familiar? Sí, ho és. ¿És notícia que, amb anterioritat a aquest ingrés, constés l'existència d'altres maltractaments i que, per una coordinació deficient i una burocràcia tercermundista, ningú hagi pogut evitar que la nena ara es trobi en estat greu? Doncs sí, també és notícia. I cal denunciar-ho perquè no torni a passar. I punt final. Informativament parlant, aquí hi ha la línia que ningú hauria de sobrepassar.

Lamentablement aquesta professió cada dia s'assembla més a una planta de tractament de purins. Els mitjans són la planta pròpiament dita i alguns (autoanomenats) periodistes (en aquest cas concret de les televisions) són els purins.

Què aportadedicar un minut d'un informatiu a oferir la imatge la mare biològica plorant mentre fa un recorregut d'uns dos-cents metres caminant? (Antena 3).
¿I què aporta treure imatges de la nena maltractada a la festa de Carnaval de l'escola? I sense tapar-li la cara!!!!! (Tele 5).

¿I qui analitzarà tres vídeos del mateix dia: un de TV3 on expliquen que el pare biològic de la nena compareix davant de les càmeres per demanar que no facin públic el seu cognom, un de Tele-5 on posen el cognom del pare ben gran i un d'Antena 3 on, per rematar-ho, li afegeixen també el segon cognom? Per cert, un pare que ara ja participa del circ i que, per aconseguir la custòdia de la nena o vagi a saber per quin motiu, plora a qualsevol cadena.

¿I què aporta entrevistar familiars més o menys pròxims de la nena? Què han de dir?

En dies com aquests és quan t'alegres que existeixi el CAC. I ja que existeix, esperes que digui alguna cosa. Però, noi (i noia), de moment no tenim sort. Potser el silenci es deu al fet que encara està massa ocupat amb l'importantíssim cas Rubianes. Vagi a saber.