Poques paraules s'han generalitzat tant, últimament, com la de terrorisme. Però quan s'intenta concretar què vol dir realment terrorisme, la confusió és absoluta. Convido el lector a llegir la següent definició.

"Terrorisme és qualsevol acte, a més a més dels ja especificats en els convenis i convencions vigents sobre determinats aspectes del terrorisme, els Convenis de Ginebra i la Resolució 1566 del Consell de Seguretat de Nacions Unides (2004), destinat a causar la mort o lesions corporals greus a un civil o a un no combatent, quan el propòsit d'aquest acte, per la seva naturalesa o el seu context, sigui intimidar una població o obligar un Govern o una organització internacional a dur a terme una acció o a abstenir-se de fer-la".

Si el lector ha arribat fins al final i encara respira, el felicito. Ha estat a punt de ser víctima del terrorisme lingüístic que practiquen uns experts de Nacions Unides.

És difícil definir el terrorisme, perquè n'hi ha de moltes menes. La definició que en dóna l'Enciclopèdia Catalana té l'avantatge, almenys, que és llegible: "Utilització de la violència, d'una manera sistemàtica i sovint indiscriminada, en la lluita social i política". A partir d'aquí es poden tenir en compte tots els matisos que calguin. El terrorisme el pot practicar un Estat, un partit, una organització.

Hi ha encara un altre problema: l'aplicació de la paraula terrorisme no es fa amb un criteri segur. Ni tampoc constant. Hi ha organitzacions, al món, que eren qualificades de terroristes i que ara no ho són. Molts dels grups abans eren considerats insurgents, resistents, i ara la denominació terrorista s'ha generalitzat.

¿A Txetxènia hi ha terrorisme, únicament, o també resistència armada? ¿Per què als invasors d'un país no és costum anomenar-los terroristes? Particularment, quan un home fa explotar en un mercat la bomba que porta al damunt, em repugna que els titulars parlin d'un "suïcida" i no d'un criminal.