LA CATALUNYA BICULTURAL

Joan Puigcercós deia l'altre dia al diari ADN que no és necessari haver estudiat filologia catalana per ser president de la Generalitat. No cal que ho juri. Vivim uns temps en què els darrers pronoms febles es retiren lentament -i derrotats- cap a la muntanya, on resisteixen com poden de dilluns a divendres, abans que arribin els que parlen "el català de Montilla, que és la realitat de Catalunya", com també diu el pròxim conseller de Governació. Coses de la multiculturalitat, suposo. Tot i que sempre he sospitat que nosaltres som els únics que ens apuntem a l'invent, perquè sempre que hi ha una festa "de la diversitat" s'hi veu tot de gent que hi aporta la seva música, el seu menjar i els seus costums. És a dir, que ells són monoculturals, com es veu, posem per cas, quan és la festa nacional pakistanesa o a la Fira d'Abril . Els catalans, en canvi, només podem ser diversos. Sort que jo tinc carnet de xarnego. Ja s'espavilarà vostè si té els dos cognoms catalans.

PERÒ MIRA COM BEUEN ELS PEIXOS

Parlant de biculturalitat (que aquí se sol denominar multi), aquests dies UGT, CCOO i diverses organitzacions gremials i patronals han reclamat que les botigues de Catalunya tanquin el dia 24 de desembre, a partir de les tres de la tarda, "per tal de facilitar la conciliació familiar i laboral". Aaaggh! Havia de passar! El dinar de Nadal també està en retirada. Ja només es deu fer en quatre pobles de les muntanyes, en una taula amb aquella mena de sopa (com es deia?) i un menjador infestat de pronoms febles. Fins i tot els botiguers s'han apuntat al que ja es deu anomenar Nit Bona (no rigueu que no és la primera vegada que ho sentiu). I això que se suposava que eren l'última línia de defensa de la infanteria convergent... En fi, en espera del missatge de Nadal amb més expectació des de la recuperació de l'autogovern, només queda donar suport a les demandes dels botiguers catalans, els primers que han entès que d'això de la biculturalitat encara se'n podrà treure alguna cosa clara. Menuts són ells.