EFECTIVAMENT, ERA AIXÒ

Han passat els dies i ningú -des de l'Ajuntament de Barcelona o des dels partits que el dirigeixen- ha volgut resoldre la gran inquietud que va assaltar molts ciutadans: ¿és possible que la decisió sobre qui fa el pregó de la Mercè depengui de la simpatia de les persones que puguin conèixer Joan Clos, la seva esposa i el seu fill durant les vacances? I com que ningú no ha respost, interpreto que sí, que efectivament tot el debat sobre la personalitat i l'orientació d'aquest acte simbòlic es va fer a interior de la ment de Joan Clos o, potser, a l'hora de les postres de qualsevol diumenge i entre els membres de la família Clos. És el que devia comprovar aleshores la mateixa Elvira Lindo, que n'estic segur que de cap de les maneres no podria estar d'acord amb un comportament d'aquesta mena per part dels representants electes de la ciutat on visqui. No em crec que vulgui saber on passa les vacances la família Ruiz-Gallardón, ni a qui han conegut darrerament.

JA TENIM TRES CANDIDATS

Que se sàpiga, Jordi Hereu no va discrepar en cap moment del procediment d'elecció, basat en les predileccions personals de la família Clos i, de fet, se'l va veure absolutament satisfet del pregó i del resultat. Així que, com que coneixem el mètode, ara ja podem començar a fer hipòtesis sobre qui pot fer el pròxim pregó de les Festes de la Mercè. De moment, disposem de tres candidats: un amic de Joan Clos que es dedica al préstec d'helicòpers, un pilot que va aconseguir que el ministre arribés a dinar encara que fos tard o bé Ferran Adrià, que va haver d'arreglar les coses perquè Joan Clos, la seva esposa i alguns amics trobessin el menjar calent fora de l'horari de cuina. Personalment, jo descartaria Ferran Adrià perquè parla català i lògicament no seria possible respondre a les crítiques amb el rotllo cosmopolita i no sé què del castellà i bla, bla, bla. Així que ara caldrà veure si l'elegit és l'amic o el pilot. De moment. Perquè encara queden les vacances de Nadal, Setmana Santa i estiu.