Madrid, quin cosmos!

És molt curiós que, després del que ha passat amb el Lorca de Rubianes, ningú hagi acusat els madrilenys de manca de cosmopolitisme. No em vull ni imaginar què hauria passat i què s'hauria dit si alguna institució pública catalana hagués actuat de la manera que ho ha fet l'Ajuntament de Madrid. A la capital d'Espanya hi ha gent de tota mena, com és normal, però la majoria no es distingeixen, precisament, per la universalitat dels seus interessos. Tant és així que la ciutat de Madrid, tres dies després de ser atacada brutalment per l'integrisme islàmic, va respondre amb una victòria indiscutible del partit d'Aznar i Acebes, que va arribar a un increïble 47,65 per cent del sufragi popular. I, francament, no hi ha cap motiu per pensar que aquest suport a unes determinades idees i a unes percepcions més que peculiars hagi disminuït gens ni mica. Potser ara que Clos haurà de viure a Madrid hi pot portar les seves amistats, a veure si els cosmopolititza.

On són els cosmopolites?

A Barcelona aquestes coses no passen. En passaran moltes d'altres, però no aquestes. Per això, com deia Àlex Rigola des de Madrid, aquí es pot programar una obra de Boadella en un teatre públic i ningú no considera que s'hagi de prohibir. I això no és cap mèrit de Catalunya: a totes les democràcies mitjanament assentades és inimaginable una censura directa i desvergonyida com la que ha patit Rubianes. L'excepció, de moment, és la ciutat de Madrid, on encara són possibles aquest tipus de represàlies per motius patriòtics. Tant és així que, pel que sembla, hi ha molt poca gent que s'atreveixi a contravenir aquests poderosos censors, perquè a l'estrena semiclandestina de Lorca eran todos, en un local de CCOO, l'únic polític que s'hi va deixar veure va ser Gaspar Llamazares. No hi va anar cap membre del govern de Zapatero, ni tampoc cap dirigent del PSOE, ni tan sols els regidors socialistes de l'Ajuntament de Madrid. Crec que tots plegats hem de patir pel cosmopolitisme. Pel d'allà.