|
Amb el que hem hagut de sentir
i llegir en certa premsa de Madrid, ara un excés
terminològic pot portar l'autor a la justícia.
¿Què és més just? ¿Un
mal insult o un bon cop d'Estat?
Els escocesos són uns garrepes.
Els xinesos no són de fiar. Els argentins són
uns comediants. Els mexicans estan en una migdiada permanent.
Els francesos, molt bidet i poca dutxa. Els alemanys
són uns caps quadrats. Els japonesos són
uns addictes a la feina. Es tracta de frases que no
es corresponen a la veritat, sinó a una determinada
imatge que algú va propiciar algun dia. En totes
les nacionalitats hi ha garrepes, ganduls, bruts, melancòlics
i tossuts. Però, curiosament, quan en lloc d'una
nacionalitat es toca un col.lectiu professional, tot
el col·lectiu s'aixeca irat i --mai més
ben dit-- l'acaba armant.
¿Com se'n diu d'un colpista?
¿Quin apel.latiu mereix algú que des d'una
posició de força basada en les armes --és
a dir: en la violència de l'armat contra el desarmat--
coacciona un sistema democràtic amb la finalitat
que renunciï a representar els desitjos dels seus
representats? Vostès, els grans, deuen saber
què van dir d'un tal Tejero la llarga nit en
què va mantenir segrestats els diputats a cop
de pistola el 1981. Jo sí que me'n recordo del
que vaig pensar i del que segueixo pensant. La inhàbil
metàfora d'esmentar la suposada professió
de les mares dels colpistes no ens eximeix de la indignació
i de la llibertat d'expressar-la. Així, amb poca
habilitat terminològica, però amb el fons
preclar de qui se sent amenaçat, el meu col.lega
Iu Forn va escriure un article al diari Avui. La fiscalia
ara el persegueix i alguns estimats germans obnubilats
pel soroll anticatalà han caigut en la trampa
i qualifiquen Forn de mal periodista. Forn és
tan mal periodista com jo, com vostè que ens
llegeix o com qualsevol d'aquests columnistes de certs
diaris de Madrid. La diferència està en
el fet que Forn és una bona persona que s'ha
sentit agredida i en canvi molts d'aquests columnistes
de Madrid, suposadament bons periodistes, cultiven la
mentida, la fan germinar i la difonen sabent que no
serveixen la veritat, sinó l'agitació.
I aquests, ja ho veuen, no han anat mai a la fiscalia.
No sóc ni paranoic ni nacionalista, ja ho saben.
Però vull recordar-los que l'última premsa
que ha anat a la justícia estava escrita en euskera
i avui s'amenaça un periodista que escriu en
català.
¿A qui es
deu el periodista, bo o dolent? ¿Es deu a la
sensibilitat dels seus lectors o bé al poder
judicial o militar? Conec bastants militars exemplars
que viuen la seva professió amb un respecte democràtic
irreprotxable. Són militars que viuen la contradicció
d'estar armats per garantir la pau. Però, desgraciadament,
també conec alguns periodistes que abusen de
la llibertat d'expressió per mentir sobre una
llengua, una societat i una manera de viure i que mai
han de demanar perdó per res. Iu Forn ha demanat
excuses per exigències del guió del poder.
Jo no ho hauria fet. El colpisme de baixa intensitat
no mereix que ens agenollem davant seu. Entre el suposat
insult de Forn als colpistes i la voluntat explícita
que hi ha al darrere d'un cop d'Estat, jo no puc dubtar.
Si comencen per Forn, que em posin a la mateixa llista.
Almenys, els "mals periodistes" estarem separats
dels periodistes mentiders.
|