En Bassat, que sembla modern, en canvi representa els tribuners, la classe social que d'en Gamper a en Montal va controlar els primers 75 anys del Barça. Mentre que en Gaspart, que sembla continuista, representa la grada: la massa que controlada per les
penyes (segons aquesta revista Núñez les ha fetes passar de 165 a 1.250) ha succeït la tribuna.

Clar que amb en Bassat hi ha més cares de ''progre'' (en Lluch, que va vendre el PSC a la Loapa per un ministeri curtet i una càtedra com n'hi ha milers); mentre que amb en Gaspart la cara d'aquest ja fa el fet: proper a l'Opus, ha finançat el PP i moltes penyes són com les "Jefatures Locals del Movimiento". D'en Castells, si ell no en parla no en parlarem.

I en canvi és bon temps per al joc d'atac: si Alemanya i no Sud-àfrica s'ha quedat amb els mundials de futbol és perquè els especuladors, reaccionaris, han guanyat els empresaris, expansius. Només per un vot: encara hi seríem a temps.