Quan el ministre de defensa Serra li va dir que l'exèrcit espanyol té com a destí de salvaguardar la unitat d'Espanya i per tant d'atacar els nacionalismes que no siguin 1'espanyol, i que això li ho mana la Constitució, deia la veritat neta i pelada. Concretament 1'article 8.1 de la Constitució vigent allà i aquí diu: ''Les forces Armades, constituïdes per l'Exèrcit de Terra, de l'Armada (Marina) i l'Exèrcit de l'Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d'Espanya, defensar-ne la integritat territorial i l'ordenament constitucional.''

D'aquest article se'n pot dir tot el que es vulgui. Es pot dir que no agrada o que no és democràtic, o que és pràcticament únic entre les constitucions veïnes; però no es pot dir que no sigui tan constitucionalment constitucional com qualsevol dels altres 169 i les disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i final. Si l'exèrcit espanyol ataca els subjectes de la Constitució que no es consideren espanyols, se'n pot dir crim, serbianada, genocidi, pinotxetada: el que es vulgui. Però no es pot dir que és una acció contrària a la norma suprema vigent.

Partit Popular i Partit Socialista Obrer Espanyol defensen aquesta Constitució, com és lògic; si es barallen prou d'aquí a les eleccions de març finalment sabrem què diu exactament: què és constitucional i què no, i coincidències i divergències amb la doctrina democràtica general. Ja seria hora, després de vint anys de fer-se el demòcrata.