L'altre dia els nostres diputats van llençar temps i diners debatent qui ha de controlar els mitjans de comunicació públics. TV3 i Catalunya Ràdio, per resumir-ho ràpidament i malament.

I ens van enganyar. Perquè van qualificar de públics uns mitjans que no passen d'oficials, ja que els controlen només organismes oficials; abans i després del debat. Mitjans privats són controlats per persones i organismes privats. Mitjans públics, els controlats per organismes públics com ara són associacions professionals i empresarials, associacions religioses i culturals, associacions de ciutadans i també, i en minoria, organismes oficials com parlaments i governs. I si només els controlen organismes oficials, aleshores són mitjans de comunicació oficials. És el cas nostre, abans i després del "canvi".

Ja tornem a tenir Colom, i es diu Maragall. En proposar el debat no va dir que la seva televisió oficial, Btv, l'encapçala un seu germà: com si Tv3 l'encapçalés un germà d'en Pujol. El pitjor és que no ho va dir de mala fe: segur que no s'hi havia fixat. No és ni barrut, simplement no hi és.

Com tampoc no s'ha adonat que la norma que vol modificar és emanació de l'espanyola, de la del seu partit de referència, el Psoe, del comitè federal del qual és membre. Ni del nom no s'ha adonat: Tv3 es diu Tv3 perquè va després de les espanyolíssimes Tv1 i Tv2. Aquest no menteix, només vola.

Un canvi? Pep Caminal.