Els que van trobar perfecte que Narcís Serra, que no havia fet el soldat i que li fan mal els peus, fos ministre de Defensa espanyol, troben que fa mal que Vilajoana, publicitari, sigui conseller de Cultura de la Generalitat de dalt.

Naturalment, el més tabalot ha estat Maragall, el president empatat, per boca del seu portaveu Joaquim Nadal -ja ho veus, Quim, com ens hem de veure!-, de Girona, ha dit que Vilajoana "no s'ha caracteritzat per tenir la política cultural entre les seves prioritats". Cert: ni el publicitari Vilajoana ni l'olímpic Maragall ni el constitucional Roca ni el bèl·lic Serra.

Per a les especialitats sol haver-hi especialistes. Se'n diu especialistes, tècnics, experts, entesos, consellers o funcionaris d'una àrea determinada. L'especialitat dels polítics és fer funcionar els especialistes de qualsevol departament. Com un bon president és un bon president, tant si s'ocupa de l'hoquei com del bàsquet, com d'un ajuntament com d'una diputació, com d'una generalitat com d'un govern pròpiament dit.

És elemental, és de manual. És, desesperançadament, una veritat que els nostres "polítics" fan veure que ignoren per mor de l'oposició a tot preu. De tant fer-ho veure acabaran ignorant-ho. O acabaran demostrant-nos que ignoren que un polític, per definició, no és un especialista en una determinada àrea, sinó que és un especialista de fer funcionar àrees.

En Vilajoana? Ens ha salvat d'en Villatoro.