Les anàlisis serioses fa anys que indiquen que, si més no al Principat, l'abstenció a les autonòmiques és exemplarment repartida: entre catalans nous i vells, entre barris residencials i barris populars, centrals i perifèrics; entre ciutadans i camperols; joves, mitjans i vells. Dit en plata: que anar a votar o no és independent del fet de ser descendent d'immigrat o bé català de nissaga antiga (descendent d'antigues migracions).

Malgrat això l'opinió pública espanyolitzant, d'aquí o d'allà enllà, insisteix a donar per cert un prejudici basat, com tots, en realitats parcials: que residents i nous catalans no voten a les autonòmiques perquè tant els fa, perquè no se senten o no són catalans. Catalunya tant els fa, diuen. Després de les darreres eleccions han repetit aquesta opinió Alfonso Guerra i Vidal-Quadras: també entre aquests l'opinió és exemplarment igualitària.

Menystenen Catalunya, o menystenen la modèstia del poder català? Perquè si és això darrer, la caracterització dels abstencionistes hauria de ser diferent de la propaganda per a espanyols i adlàters: aplicant un altre prejudici basat també en una realitat aparent, es pot dir que la gent que no vota és perquè a Catalunya li serveix de poc, vist el poc poder que tenen els subsistemes descentralitzats, que és el nom tècnic de l'autonomia present.

Això s'avé amb Mimmano Guerra, Vidal-Quadras i els respectius gossos mediàtics: per a què anar a votar, si no tenim poder.