El Sis d'Octubre s'escau en campanya electoral. Aqueix dia del 1934 el president Companys es va insurgir contra la legalitat vigent, amb raons com l'apel·lació de la Lliga a Madrid contra la llei de contractes de conreu, l'accés al poder central de la dreta de Lerroux, la insurrecció "germana" a Astúries, la vaga general declarada per socialistes i republicans espanyols, el compromís català amb aquests... La revolta crida la revolta i l'esquerra revolucionària i els separatistes van enllà; per frenar-los, Companys proclama l'estat català dins la República Federal Espanyola. Espanya no el va entendre i si el dia 6 Companys proclama, el dia 7 l'exèrcit espanyol ens empresona el govern; suspenen l'estatut, anul·len la llei de conreu, clausuren els centres polítics, instauren l'estat de guerra. La normalitat es recupera el febrer del 1936: cinc mesos abans de la insurrecció del general Franco.

L'altre dia, seixanta-cinc anys després, el Pp va negar-se a condemnar la insurrecció franquista, amb la raó que no havia estat l'única causa de la guerra i la dictadura, i com a exemple va posar la insurrecció del 6 d'Octubre del 34.

El 6 d'octubre d'enguany, seixanta-cinc anys després, en plena campanya electoral, com analitzaran els fets del 6 d'Octubre de 1934 els aspirants a succeir el president Companys? És l'únic que ens importa dels seus programes: si ja tenen preparada una política digna d'aquest nom, o una altra vegada són de la llarga, o què.