Alguns periodistes considerem que ja fa anys que els mitjans de comunicació no diuen la veritat perquè en diuen massa, de veritats. Hem passat de no tenir notícies a tenir-ne massa, i tan mort és qui es mor de set com qui es mor ofegat.

Hi ha algun llibre: Les desventures de Por Aventura, de Roger Jiménez, editorial Empúries; és un dels pocs que expliquen el país d'aquests darrers anys. N'hi ha un altre a fer, de llibre, de tan important o més que aquest: la biografia de Joan Josep Folchi.

Ho farem curt: Folchi va ser d'extrema dreta a la universitat, anys després cunyat de conseller de la Generalitat, el mateix un dels pocs polítics que va haver d'empassar-se Tarradellas i que aquest apreciava (un altre que la vella guineu apreciava era Narcís Serra, ja ens entenem, doncs).

Folchi, que ha treballat amb resultats per a De la Rosa, per a Déu i Sa Mare, a més de tot el santoral, va ser qui va fer públics els noms dels inspectors d'Hisenda, Aguiar, estalinista, i Huguet; com a conseqüència, l'altre dia les autoritats van registrar els despatxos i els domicilis dels denunciats.

I algun despatx i algun domicili de Folchi. El dia de sant Jordi, el dia de la rosa i del llibre, Joan Josep Folchi, a mitja tarda, xafardejava entre els llibres i les roses a la Rambla de Catalunya de Barcelona; ja era notícia i mantenia el posat de sempre, sardònic.

Sardònic i lletraferit: potser encara millor que una biografia seva, seria una autobiografia.