Gran ocasió, la de les tres victòries seguides del València sobre el Barça. Si tenim bons polítics, aquests haurien d'aprofitar-la per fer política de la bona -en favor nostre.

Fins ara resultava que, si per una banda el blaverisme havia aconseguir que es veiés el València com a enemic del Barcelona, i el Barcelona com a enemic del València, per una altra banda, la de la ignorància del Principat respecte al País Valencià feia que els principatins veiessin les agressions procedents del València com una més de les agressions espanyoles a Catalunya.

La triple victòria valencianista podria dur, ben portada l'estratègia per polítics dignes d'aquest nom, a dos canvis sensacionals: desmuntar l'estúpid complex d'estúpida inferioritat que hi ha en la rel del blaverisme, i vèncer la suïcida ignorància del Principat respecte als potencials del País Valencià. Podria fer entendre als principatins que el País Valencià no és un element més d'Espanya, que no és, doncs, un focus d'animadversió permanent, sinó un gran, un excel·lent, un respectable, un temible adversari interior. Un element imprescindible per a augmentar el plaer de l'espectacle esportiu.

L'altra setmana els tres equips que encapçalaven la classificació de la Lliga espanyola eren el Barça, el Mallorca i el València. És hora que fem el pas que la realitat va exigint: que ens situem de fet on som, en una Lliga Europea de futbol, la Lliga a seques del futur.