Segons els estudis secrets, les eleccions al Principat no tenen secrets: per molt que baixi CiU i per poc que pugi el PP, el govern tornarà a ser de centre catalanista.

Les novetats, que n'hi haurà, serviran no pas per configurar el govern vinent, sinó per començar a veure com serà l'etapa que succeirà a la present, que haurà durat un quart de segle i que haurà servit pel que serveix: per demostrar que, per poca democràcia que es vegi obligada a practicar Espanya, els fets són tossuts i que, si no s'anorreen a canonades, s'acaben imposant. Tard o d'hora.

Ens queda doncs com a única distracció -tret, hi insistim, dels moviments de fons que ara començaran a treure el nas i que no arribaran a primer pla fins a les altres eleccions, les del canvi real- de veure la batalla d'imatges: en Pujol presentant la imatge que vint anys no són res i que dóna el tipus per governar-ne més, i en Maragall fent oblidar que ell en compta tants com en Pujol fent-se veure, i fent-nos creure, dissimulant això, que representa un canvi. Com si no el coneguéssim tant -o més- que en Pujol. Com si no li haguéssim vist ja tot el llautó, també.

L'elecció d'una imatge: en Pujol o el menys dolent dels presidents possibles en aquesta etapa de vint anys; en Maragall o l'ètica i l'estètica olímpiques, la més comprada de les joguines amb què ens han temptat els polítics en aquesta mateixa etapa.

El futur, en canvi, serà més nostre. Bons Anys a tothom.