Una esgarrifança recorre esquenes: si la situació de la Justícia al món permet de jutjar el dictador general Pinochet, permetrà també de jutjar el dictador comandant Fidel Castro? Si la situació de la justícia al món ja va permetre de jutjar els col·laboradors d'Adolf Hitler, Mussolini, Ceaucescu i uns quants més, acabarà permetent de jutjar els col·laboradors del general Franco?

Es globalitza l'economia i es globalitzen les comunicacions, igual que el turisme. Es globalitzaran també la justícia i el dret? Amb motiu dels darrers conflictes als Balcans, polítics gelosos de les sobiranies i teoritzadors enemics d'immiscir-se en els afers interns dels estats, van dient que potser sí que, segons com, hi ha dret a immiscir-se en els afers interns d'altres estats, com sigui que cada cop hi ha més cosobiranies i interdependències: unions europees, sud-asiàtiques, africanes, llatinoamericanes; xarxes globals econòmiques, militars, financeres, de mitjans de comunicació.

Poden estar tranquils els vells col·laboradors professionals de la dictadura franquista: els més joves ja deuen passar de la cinquantena, i globalitzacions com la de la justícia solen ser encara més lentes que no gairebé ineficaces. Ara: L'ensurt, que amb la Transició van passar en uns anyets, potser els ha tornat; la dreta -i una punta de l'esquerra espanyola- bé que ho sembla, d'espantada, amb l'afer Pinochet.