Mentre el marquès de Samaranch propugna que una llista de productes farmacèutics s'alliberin de l'estigma de les drogues, uns quants metges s'hi oposen, entre ells, el senyor De Mérode, el més proper al Comitè Olímpic Internacional, que continua presidint el pare dels Jocs Olímpics de Barcelona -tiet, doncs, de Pasqual Maragall-. I Mira.

En d'altres paraules: en vigílies dels Jocs Olímpics de Barcelona alguns periodistes vam intentar d'informar el públic que ja fa una pila de jocs olímpics que els atletes són conillets d'Índies ideals per als laboratoris farmacèutics: cossos sans i bons, òptims per a experimentar-hi les darreres novetats de la farmacopea multinacional. Ningú no ens hi va ajudar, lògicament: els Jocs Olímpics de Barcelona eren d'esquerres i progressistes, a més de democràtics com cap en el món: donaven el seu suport, i és cert, el vuitanta per cent de la població -en contra del seixanta, com a màxim, que els acostuma a donar suport-.

Ara hi ha hagut l'escàndol del dopatge al Tour de França, i es tornen a acostar uns Jocs Olímpics. Per això fa bé el marquès de posar-s'hi al capdavant: la manera més barata de rebaixar el vinent nivell de dopatge dels atletes, i econòmicament més rendible, és reduir el nombre de substàncies prohibides.

Per als especialistes: compareu si us plau les llistes, oficials, dels productes prohibits abans i després de cada olimpíada dels darrers anys. En surt la llista, impecable, del crim perfectament legal i exactament organitzat.