El Pp i el Psoe a València, que sumats donen majoria molt absoluta, acaben d'acceptar, primer, les Normes de Castelló; segon, que el valencià forma part d'un sistema lingüístic que és el del català; i tercer que la regulació oficial de la llengua pròpia anirà a càrrec d'una colla majoritàriament acceptada per científics i acadèmics oficials.

S'ha superat, per voluntat de la majoria molt absoluta dels polítics valencians, una situació cancerosa, suïcida, homicida o com se'n vulgui dir. De fet la millor cosa seria de no dir-ne mai més res.

De fet la millor seria d'oblidar, juntament amb el diccionari valencià-català, la cèlebre pancarta "A Catalunya en català", referida a Catalunya com a continent del País Valencià i a català com a únic nom del català.

En la política dura, constant, democràtica, encaminada al progrés de la veritat, feta de bracet amb tots i cadascun dels contribuents sense excepció, tanta maleïda nosa fan les barbaritats filològiques com les turpituds estratègiques, la barbàrie intel·lectual com el primitivisme polític. Ara sí: la llei -la seva llei, al·leluia!- no la tindrem en contra. És hora d'aprofitar-nos-en: com sempre. I mentrestant.

(I gràcies Lapiedra, Ramon, i companyia, per haver-nos permès de progressar al preu de quedar, vosaltres, com a tita-fredes. Els antiherois, vet aquí uns herois dignes: els únics que ens calen en democràcia.)