Els diaris de l'altre dimarts explicaven que aquell dia Jordi Pujol, president de la Generalitat de Dalt, es reunia amb José María Aznar, president del consell de ministres del govern espanyol. No eren sobreres les informacions: enllà de la importància dels respectius llocs de treball, magnifiquen aquestes reunions el pacte d'ambdós governs minoritaris en les respectives àrees i interdependents, l'un més que no pas l'altre.

Dimarts ni es van reunir ni, menys encara, van dinar. La primera explicació, la va donar la Generalitat: problemes d'agenda del president; el govern espanyol la va donar després: coincidia amb el català a deixar-ho per a la setmana vinent -aquesta-.

I ara els fets: el Defensor del Pueblo espanyol havia acceptat la vigília una queixa d'Aleix Vidal-Quadras, oficialment marginat pel partit que governa Espanya amb el suport de CiU, contra una llei, la de normalització lingüística, propugnada pel govern de CiU i aprovada pel parlament que controla amb el suport del Pp.

La paraula clau és "marginat": les regles del joc -i el joc de tafurs professionals que és la política ben entesa té lleis més estrictes que no pas la política entesa com a servei a la societat impedeixen que, en un tracte, hi jugui algú que un dels tractats havia acceptat de deixar a la banqueta.

I el Defensor del Pueblo? Al costat del pueblo, com mana la democràcia, i concretament dels seus representants democràticament elegits pel mateix pueblo. Dos cops ho va demostrar l'altra setmana.