El prohom -no exagerem: pronoi- del Psc (Psc-Psoe) feia aquesta discreta afirmació amb ganes que finalment ens creguéssim que el Psc és un partit sobretot català, que mira sobretot per Catalunya.

I per tant no convé al seu partit, i encara menys a Catalunya, una persona com Borrell, socialdemòcrata convençut gairebé fins al doctrinarisme, per qui l'estat és la defensa del conjunt dels ciutadans contra els grans poders fàctics, els interessos particulars i els dolents en general. Els enemics del ciutadà són tan poderosos que l'estat ha de ser com més poderós millor; no pot cedir ni una engruna de res, i molt menys encara de poder, i encara menys de potestats. Subsidiaritats? Autonomies? Co-sobiranies? Greus perills per al conjunt.

Si ningú considerava que amb un català, Borrell, al capdavant la cosa aniria millor per a Catalunya és que no té ni idea del que van fer els nostres, un cop decidit que el seu àmbit d'actuació és sobretot Espanya: dels Cardona a Narcís Serra o Abril Martorell passant pels Maura, el cardenal Gomà o Laureano López Rodó. Els nostres, i Borrell n'és un (va néixer a la Pobla de Segur, Conca de Tremp), són gent culta i que ha llegit, moderns i idealistes, i mai no cauran, un cop a Madrid, en el provincialisme, l'anacronisme, el mal gust de vetllar per una carretera per als de casa, una despesa arxivada, una autonomia en el fons inoperant.

Ni d'això no són capaços. Millor Almunia: tant se li'n dóna.