L'oli que fem per aquí, d'Andalusia a Palestina passant pel Montsià i les Garrigues, és del millor del món. Afegim-hi que després d'una onada publicitària en contra, ara l'onada publicitària en va a favor; la dieta mediterrània, que als mediterranis ens ha anat d'allò més bé de molt abans dels ibers, ha passat a ser la dieta ideal per al món sencer.

A més, sembla que després de creure'ns la propaganda en contra i d'arrencar no sé quants milions d'oliveres, ara, a més de replantar-ne comencem d'aprendre a vendre'ns el nostre oli amb el nostre nom; per comptes de malvendre'l, ganduls, als italians.

En el muntatge econòmic actual no n'hi ha prou de valorar el que tenim pel que val. S'ha de tenir influència a Brussel·les perquè faci bondat. A Brussel·les "ens" negocia Madrid, que no en té, d' oli. Malament: tampoc no té avellanes, i ja sabem com ens les van vendre.