Quan El Periódico va sortir també en català es tractava de vendre més diaris. Deixem de banda l'expansió solidària del català i més proses poètiques. Han venut més diaris? El triomf ha estat del 50%: venen més. Ara: diaris?, és a dir, béns consistents en paper imprès amb textos literaris transportadors de continguts? En un sol articlet hem trobat ''se'ls en va anar la mà'' (on?), consumia ''els seus diaris'' (i quan no consumia els seus, de qui eren els que consumia?). La insuperable: ''La sort per a aquests dos subjectes està tirada''. Com que l'ideòleg lingüístic del diari, i el mateix diari, són partidaris de Catalunya tal com ''està'', no és que la màquina traductora no pugui traduir l'espanyol ''La suerte está echada''. És que, d'acord amb el català tal com ''està'' i amb la ideologia rectora, ''la sort està facilíssima''. Que traduït a l'espanyol, ha de dir i diu: ''Estos dos sujetos tienen mucha suerte''.