Azaña, president de la república i del govern espanyol, a mesura que avançava la guerra augmentava en l'animadversió a Catalunya, segons que queda recollit en els seus diaris i memòries. L'home ha passat a la història com l'home que més ens va comprendre i que va ser decisiu en l'aprovació de l'estatut. Acaben d'aparèixer els quaderns que faltaven dels seus diaris. Hi diu poca cosa, de nosaltres; no ens considera, simplement. De Macià, la més sentida que en diu és quan se'n riu perquè l'Avi volia la Legió d'Honor francesa amb el mateix grau que Azaña. De Companys, ministre de Marina, això: ''Primer consell del nou govern. Hi assisteixen tots els ministres, Companys i tot, que ha arribat aquest matí de Barcelona. Vessa satisfacció (rebosa de contento)''. Ja n'hem après, nosaltres, d'estar satisfets per altres coses? Per exemple, perquè ara, a fora, en comptes de Hitler i Mussolini hi ha Brussel·les.