Suècia no considera oportú d'entrar en el fantasma europeu de Maastricht amb el grup dels primers. Aquí Suècia ha estat un país envejat -tret dels partidaris del capitalisme a seques i del socialisme igualment cru, els nostres socialistes doncs. Envejat per Ingmar Bergman, el bellugadís Palme, les sueques, el sistema social, l'elevat índex de riquesa i de seguretat social, la potència de les organitzacions sindicals, l'assimilació de la modernitat. Uppsala i els Saab. Suècia diu que no li interessa l'entrada immediata al sistema econòmic europeu perquè aquest no s'ocupa de l'atur. Enllà de si donar feina a qui no en té és una obra de misericòrdia, els pensadors suecs consideren que, a uns ciutadans que el sistema educa per a treballar, aquest mateix sistema no els pot negar la feina; la pura evidència. Per l'altre cap: l'Europa on l'Espanya de sempre hi seria capdavantera no pot ser una Europa pròpiament dita.

Evidentment.