Ja era hora: l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) fa finalment servir la signatura del rei d'Espanya per continuar el combat contra la política de divisió de la nostra llengua. A finals dels anys setanta, sense la dictadura i encara sense democràcia, i aprofitant que era fresc en la memòria de tothom (i del rei d'Espanya sobretot, conegut en aquells ambients socialcomunistes com a Juan Carlos el Breu; colla de bandarres) que el rei devia la feina a la voluntat del dictador, se li va fer signar un paper oficial que reconeixia el IEC com la institució científica amb potestat per remenar les cireres a Catalunya, el País Valencià, les Illes en afers de la seva competència: la llengua entre elles i en els primers llocs. El va signar, content que li dirigíssim la paraula. L'altre dia el Constitucional hi va dir la seva, l'endemà el PP valencià. Doncs, que ara hi digui la seva el rei, com fa vint anys. I que es barallin ells amb ells.