Fragments de la minicrònica d'un diari espanyol, sobre la visita dels reis d'Espanya al Pallars que va generar ''situacions entranyables'':

El rei va demanar que cantessin una segona caramella ''perquè la primera li havia agradat molt''.

Al museu paleontològic es van il·lustrar sobre el període maastrichtià, ''un terme que es va prestar a referències jocoses per la seva similitud amb Maastricht, el famós tractat de la UE''.

La reina, ''gran afeccionada a l'arqueologia i a la paleontologia, féu molts comentaris''. Rematats amb una pregunta: ''si seria possible avui de tornar a reproduir els dinosaures al laboratori''.

La reina va convidar a cafè la propietària d'un bar, la qual ''no rentarà la tassa per conservar-la com un record de la visita''.

La diferència amb Franco és que amb aquest el ridícul l'havien de fer cada dia, i durant quaranta anys.