Unes joventuts o altres de partit s'han mostrat indignades perquè l'organisme corresponent ha tret una monedeta de nores, de 50 pessetes, amb l'efígie de Felip V. Hom recorda els brindis dels excursionistes dels anys 50:

''Alcem les copes, tot maleint
la memòria de Felip Quint''.

L'organisme s'ha justificat -generós: no té per què fer-ho: el seu poder és únic i indivís- dient que és un nom més dels disponibles per estampar en monedes. Tenen raó, i a més el proper borbó es dirà Felip, i no li farà cap mal que el seu nom se'ns comenci a fer ''familiar''. Familiaritzem-lo nosaltres també, en cromos i retallables de diaris i revistes, amb el Felip V de cap per avall que gasten a Xàtiva, indicat per a secrets particulars i públics, perquè els lectors i usuaris tornem a fer memòria del nom, tan nostrat, de felip; en comptes del llatinisme lavabo o del barbarisme vàter. No pas protestar, jovent, sinó millorar. I fer llengua.