Efectivament, és important el llibre En el laberinto, de Fernando López Agudín (Plaza&Janes), que la setmana passada comentava Xavier Vinader. És el dietari d'un periodista-funcionari que va creure en l'intent de l'originalíssim biministre Belloch de transformar l'Espanya eterna en una cosa mínimament democràtica -de passar d'un ministeri de l'Interior secular a un altre d'europeïtzant. Hi surt l'intent anterior, també frustrat, del paisà Antoni Asunción: només hi va durar cinc mesos; com deia Unamuno a nosaltres ens ofega l'estètica. No pas a tots: Serra, Lluch, Cardenal, Borrell, alguns surten al llibre in puribus naturalibus, sembla que no han arribat a somniar ni a allò a què somniaven arribar els il·lusos Asunción o Belloch. Pràctics i limitats, n'han tingut prou amb "arribar a Madrid". Provincians sense remei, de Brussel·les en valoren el Manneken Pis; d'Estrasburg... els frankfurts, potser?