Quan van començar a cantar amb el puny alçat, jo pensava: Això és el començament d'una de grossa. No sé què. Però la cosa important, la cosa dura va venir després. La cosa dura de veritat va ser el nacionalisme, qui parla és la reina d'Espanya, l'escena descrita és quan amb el seu marit van visitar el Parlament basc i hi van ser convenientment esbroncats, el llibre és una seva biografia i el diari que ho destaca, és El País, naturalment. La Vanguardia en destaca allò que va dir el rei d'Espanya de la reina: ''és una gran professional''. De fet, allò que encapçala el requadre de la reial definició reial es titula ''La mà que té cura del tron'', però és inútil: allò amb què el lector es queda és amb l'estupefaent, la borbònica i taxativa -i en un llibre sobre el rei d'un altre sicofant, el Villalonga- definició: la reina és una gran professional. Informa millor La Vanguardia. Ja ho sabíem, però és bo de tornar-ho a saber.