Núñez, i els seus mai oblidats morenos, va comprar el Barça perquè no el volien a cap llotja del Liceu ni el deixaven estiuejar a Caldetes -com Gil l'Atlètic de Madrid, Mendoza i Sanz el Madrid, i no diem Paco Roig el València perquè és amic de Ferran Torrent amic meu- i es va trobar que la seva arma, els duros, li permetien comprar gairebé tot. Però no del tot i completament: amb el futbol, ja s'hi barrejaven molts duros, però no tots; així que també hi comptaven els sentiments, els fanatismes, la ironia, els correlatius objectius d'altres realitats: país, bandera, democràcia, llibertat... Amb les multinacionals dels diners i de la televisió ficades de ple en el futbol, els duros ja hi són tots i no hi cap res més: ni un convers com Núñez. Potser el Barça necessitarà aviat una altra cúpula directiva. Més multinacional: avui la construcció, l'hosteleria, ja són com la botiga del barri.