Quan vas amb un pagès pel tros li demanes:

-Com es diu, aquesta herba?

-Espernallac. Bona per als baixos, ha ha ha -et contesta, per cas.

-I aquesta altra?

-No la toquis. Corona de rei.

-I aquesta altra?

-Això no és res.

De manera que hi ha herbes només de dues menes, de bones i dolentes. I les que no són ni bones ni dolentes no són herbes, són "això". Les úniques veus que s'han alçat a favor de la continuïtat de Colom -una decisió, la de plegar, tan exemplar com va ser la seva acció de fer fora el d'això, l'Hortalà- han estat d'herbetes que han crescut a l'ombra de Colom. I que sense aquesta ombra no eren ni seran res, ni dolentes ni pitjors; per això ganyolen.

-Digues noms.

- Això no és res.