El problema no és Núñez, sinó si la nostra burgesia té prou importància per fer-se càrrec del Barça. Qui si no la burgesia pot ser propietària d'una empresa que mou milers de milions l'any? L'església? Els sindicats? Els professionals? I si no té categoria tampoc no cal patir-hi. Tanmateix, el Reial Madrid és a mans d'un protector del feixisme de Fuerza Nueva; L'Atlètic de Madrid, a les d'un indultat per Franco de la condemna pels fets de Los Angeles de San Rafael amb grapat de morts. El València? Alguna cosa en saben, a la Guinea Dictatorial, dels accelerats negocis de Roig. Al seu costat, Núñez és un senyor: només se li poden retreure els Morenos, la manera de fer passar Casaus de l'oposició al (seu) poder, L'estil per neutralitzar els seus adversaris electorals, la impresentabilitat de Gaspar. Si Núñez continua és que ell és la nostra burgesia. Excel·lent ocasió per reviure el vell menyspreu a la burgesia.