Fa una certa gràcia de sentir com criden ''Pluralitat, pluralitat!'' els partidaris, seculars i contemporanis, de la més fèrria uniformitat. Fa gràcia quan ho criden els polítics, pensadors i filòsofs (amb perdó de Sòcrates, Plató i Aristòtil) definidors i executors de l'horror uniforme, uniformat així que poden.

I fa llàstima, i irrita a qui simpatitza amb la irritabilitat, que ho prediquin, perquè s'ho han cregut, gent que cobra per dir la realitat i no per repetir acudits de polítics, pensadors i filòsofs de la unitat eterna. Ho diuen i ho escriuen fins i tot persones serioses, que un hom no ho hauria dit mai, i que repeteixen com tornaveus la consigna de pluralitat ordenada per espanyols d'estricta obediència, dretes de la mateixa estretor i pensadors que pensen el que és moda. És com la consigna de l'antinacionalisme... ordenada pel xovinisme.

Plural Espanya? L'Instituto Cervantes? Tve? Rne? Psoe? Iu? Pp? L'Abc?, El País, Abc vestit de seda? Sí que estan d'ullera.