Increïble però ja veritat, ei, es veu: la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, en la seva part professional, no patirà els efectes del Pacte Psc (Psc-Psoe), Pp, Erc i Ic-Els Verds. Els Quatre no deuen ser perfectes; si no era per apoderar-se de la televisió i la ràdio oficials, quina finalitat podia tenir el Pacte, asseure "l'incroyable, le merveilleux" Reventós al cap del Parlament? Reventós era el candidat de Pujol, preferit sobretot al candidat convergent Joan Rigol, "el capellà", en l'argot del cercle íntim de Pujol.

La Ccrtv s'ha salvat de la italianització ("Caro Craxi siamo tue, TV Uno e TV Due"; guanyador, Berlusconi) i de l'espanyolització (Rne amb els noticiaris repartits entre faccions; resultat, pèrdua d'audiència). Una salvació permanentment provisional mentre els mitjans de comunicació corruptament dits públics siguin per llei només oficials: depenen només d'un organisme, oficial, el Parlament.

Seran públics quan la nostra societat civil obligui els polítics a deixar-la asseure's en el santuari de la informació. Bella tasca per a uns avui inexistents polítics progressistes.