Ho van emetre per televisió perquè la cosa era tan clara. Hi havia en un camp català un brau de ferro, símbol de l'ocupació del nostre país per Espanya. La cosa era fàcil, es tractava d'un brau no de veritat sinó de ferro, i situat no pas davant la caserna de la guàrdia civil sinó en un ras. La cosa era de rendiment propagandístic: engegar al botavant un símbol de l'opressió molt conegut, que darrerament havia rebut indult i premi, i que les més altes instàncies de l'estat consideraven el pilar de la Pilarica.

La cosa clara, era fàcil i era de gran rendiment publicitari, i els mitjans de comunicació van trobar totes les facilitats per a filmar l'atemptat i informar-ne -ja se'n parlava, i amb entusiasme, abans de l'estiu.

Arriba el dia i els intrèpids encarregats de la cosa no saben fer caure el brau. La televisió i els mitjans de comunicació contraris a aquest assumpte de la Higiene s'hi van rabejar, perquè, com que la cosa era fàcil, i la propaganda de gran rendiment, hi eren. I així el poble en ple va poder contemplar, ben arrepapat a la butaca i tant com va voler -van repetir la filmació tantes vegades com els va convenir, i els en van convenir moltes-, que no són, no som?, capaços ni de tombar un bou de llauna estàtic en un ras.

L'endemà el bou era a terra, havia ventat. L'altre ja era apuntalat, i les autoritats havien decidit de refermar-lo més que abans.

Què fa falta per a matar un porc? Que sigui viu: vet aquí una de les primeres lliçons d'anar pel món per a infants. Què fa falta per a tombar un bou de llauna en un ras? Algú que sàpiga tombar un bou de llauna en un ras. No tenim ningú que sàpiga ni fer caure un bou de llauna en un ras. En aquestes condicions, dominar els mitjans de comunicació, i que hi acudeixen, és una ganga -dues per a l'enemic-. Saben que podran informar d'un patafi darrere l'altre.

Una columna de la marxa de la independència, l'encapçalava un automòbil de marca francesa; i com que era francesa els qui organitzaven la marxa volien treure de la circulació un automòbil oficial de Barcelona, perquè era de marca... francesa. Amb genis de la imatge com aquests, als seus, als nostres?, enemics, no els calen infiltrats.