El ministre espanyol de Telecomunicacions, José Borrell (si no et canvies la impossible doble ela final, per exemple amb una enya: Borreñ, Borreño perquè soni espanyol, ho tens magre, arlot), l'11 de juliol en punt va dir que les emissions per satèl·lit dels terceros canales, TV3 per al ciutadà, havia de regular-se per llei ad hoc -encara, ho heu endevinat, per aprovar.

Cinc setmanes després, el director de la CCRTV, Jordi Vilajoana, declarava que Borrell mateix li havia dit en persona que es podrien trobar fórmules per a les emissions, via satèl·lit, de TV3 el dia 11 de setembre.

Què havia passat? El ciutadà descarta, i ben fet, que la llei dels tercers canals s'hagi aprovat, i encara més que s'hagi aprovat en favor de TV3, d'una comunitat autònoma -ni tan sols en favor de totes les comunitats autònomes que, segons la Constitució llur, són les que constitueixen l'estat.

Tampoc no havia passat que el senyor Vilajoana, amb la ingenuïtat tan realista dels publicitaris, hagués regirat un dels arguments borrellians contra l'autonomia de les televisions autonòmiques: digué Borrell que emissions per satèl·lit com les preteses pels catalans podien distòrcer el mercat publicitari. Vilajoana no li hagué de regirar l'argument recordant-li els milions d'anuncis que amb les antenes parabòliques distorcen, fa anys, el mercat publicitari del món sencer.

No va caldre res d'això. N'hi va haver prou de fer arribar a les orelles del senyor Borrell que l'estat d'Andorra, amb el català de llengua oficial, situat dins l'àrea cultural catalana i a tocar, físicament, de la comunitat autònoma catalana, pel fet de ser estat té dret a canals de satèl·lit, i sobretot que té un primer governant decidit a vetllar pels interessos d'Andorra, vinguin d'on vinguin. No va caldre ni fer-li arribar que, a més, l'actual cap de govern andorrà és valent i caut. Fill d'oficial republicà català exiliat.

Així que, gràcies a Andorra, Borrell ha trepitjat Mèrida. Gràcies a Andorra, Borrell, i en general el govern espanyol, si els nostres polítics aprenen valor, cautela de la bona i dedicació als interessos generals, en endavant poden ben dur permanentment Mèrida a la sabata.