Logo Contrastant.net
Digues la teva
Home Correu
 
 



© Magma3
 
29 de febrer
Novetats  
   
Nadal o la fi de l'Únic
Ramon Barnils
   
 

A l'Isaac el Cec de Girona hi presentaven Els càtars i La guia del país dels càtars, tots dos de primera magnitud. A partir d'aquests dos llibres, la secular i funesta apropiació dels càtars per astròlegs, sonats, anèmics, parafeixistes, nazis de guarda-roba, alquimistes, somiatruites, afectats i altre personal de rebuig, deixalles tots plegats de la impotència justificada dita també metafísica, aquesta apropiació anirà lentament, ineluctablement desapareixent.

En endavant els càtars ens poden servir per fer el país que som, més antic que d'anar a peu i sense massa ganes d'emprenyar ningú mentre no l'emprenyin -i si ens emprenyen saber-nos defensar atacant, a diferència dels càtars. Parlant d'emprenyar: el senyor Mestres, empresari jubilat, resulta un historiador més seriós i eficaç, més historiador doncs, com ho demostren aquests dos llibres, que l'equip en pes de "L'Avenç-L'Avenç-El Abanse"; on per cert el polític i historiador Quim Nadal ha col·laborat tan poc com li ha convingut. L'historiador Mestres té ara l'encàrrec de netejar també els nostres templers de la bava, la lleganya i el moc en què els han submergits alquimistes i sonats: metafísics.

No és dels càtars de qui volíem parlar sinó de Joaquim Nadal, batlle de Girona i ja ara candidat a la presidència de la Generalitat. Nadal, historiador, a Girona va ajudar a presentar els llibres sobre els càtars. Historiador i polític, va admirar-ensarronar un cop més els presents, inclosos qui subscriu i el diputat d'Erc finalment present en actes recreativo-propagandístics: "-Si n'arriba a saber, el f. de p.". Després de l'acte i a instàncies de Nadal, vam gosar definir així el diputat en qüestió: "-Un f. de p.".

Si Pujol vol guanyar Nadal a les properes eleccions sense fer el ridícul, no té més remei que respectar-lo -i de passada respectar els ciutadans: Deixar de creure's la bestiesa que és l'únic, i recordar que només és el millor.

I tot això mentre esperem la generació del diputat d'Erc, la de trenta, trenta-cinc màxim, en avall... La primera que finalment no té por ni creu en fantasmes, i defineix i es deixa definir pel seu nom. Gràcies a molts d'ells i alguns dels seus avantpassats, ep.