Una emissora grossa convida Pilar Rahola, candidata d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona a anar a un programa (li regala doncs una hora de propaganda gratuïta en un moment ideal), la candidata exigeix i aconsegueix que no hi sigui present una determinada persona, arriba el dia i una estona abans telefona dient que no hi anirà. El drama del partit nacional d'esquerres, per resultats el tercer del Principat i per pura sociologia entre els dos o tres principals de tots els països, és que, podent arribar a Primera, el té copat personal de Tercera. Quan interessa de sortir en un mitjà de comunicació i el periodista amb qui es topa no convé, en comptes de dir-ho (de deixar pistes) es manifesta preferència per qualsevol altre. Els de dalt coneixen aquesta variant democràtica de la censurar dictatorial i l'hi posen: ningú no ha rebutjat ningú, tothom net i polit. En el nostre cas encara era més fàcil: interessar-se pels dies i assistents a cada programa, triar dies (de cinc, tres), i deixar generosament la tria del dia concret als responsables del programa: tothom -tothom- content i enganyat. Rebutjar un nom de la casa provoca, sempre, en el mitjà de comunicació tot de reaccions perjudicials per al polític: l'acusen de censura; si s'ha hagut d'acceptar el no, frustració que és perillosa, ressentiment que és pitjor, informació sobre la veritable naturalesa del polític que és fatal. I si després d'haver provocat el mullader, tan poc polític, el polític acaba que ni tan sols ho aprofita, com en aquest cas, aleshores es fa evident que ERC, amb un present important, si vol tenir un futur de primera ha de substituir com més aviat millor la bossa de deixalles que s'ha encolomat a la cúpula. Deixalles: el final de l'anècdota encara és més desastrós. Hi havia una raó decisiva perquè la Lola d'Espanya (Pilar de Catalunya, ea, l'actualitat s'encavalla) no anés al programa: essent la número u dels seus, els altres polítics convidats eren de situació inferior, i en aquests casos la negativa s'entén i s'accepta. Perduda en detalls no es va ocupar d'aquest punt essencial fins a darrera hora. Acabarà més abandonada que el Colom: a aquest, almenys, li quedarà vida íntima.