| |
Els EUA no poden mantenir ni tres televisions
generalistes, que són les
cares (notícies, reportatges, serials, concursos);
però a l'estat espanyol (en vies d'acceleració
de desmantellament, si torna a governar la dreta sense
disfressa), li'n calen quatre: TV1, Antena 3, Canal
Plus i Tele 5.
Els números són del senyor
Vilajoana, abans publicitari i ara director general
de la televisió i la ràdio de la Generalitat
d'Amunt, en una festa d'alumnes de Ciències de
la Comunicació de la Universitat Ramon Llull.
Va parlar de diners: els pressupostos de les televisions
de l'estat pugen a 300 mil milions de pessetes l'any;
els ingressos publicitaris de tot l'estat pugen a uns
200 mil milions; ergo, el dèficit estatal
per televisió és de 100 mil milions l'any.
Qui paga? El senyor Vilajoana semblava tècnicament
descontent de l'excés de televisió generalista
i que el ciutadà hagi de pagar el dèficit
degut a la megalomania estatal. També va dir
que d'aquí a quatre dies per trenta mil cuques
tindrem una antena que ens captarà dos centenars
de cadenes de televisió de tot el món.
Estàvem espantats, estudiants i convidats: reducció
de cadenes i, per tant, de llocs de treball, augment
de la competència, Borrell fent-nos tants nusos
com pot al cable... I en aquestes que el senyor Vilajoana
s'envola al cel de la lírica adolescent i ens
diu que ell, nosaltres, de jovenets, havíem de
somniar en actrius nord-americanes, franceses; i que
ara, mercès a la televisió catalana, vosaltres,
nosaltres, podem somniar en dones a l'abast: l'Aina
Moll, va dir. L'espant dels futurs, i actuals, professionals
davant el negre futur es va descarregar en una rialla
immensa, descarada. Tan natural que l'autoritat ho va
tenir fàcil per a riure's d'ella mateixa i continuar
fent poesia lírica i dir que TV3, val a dir Aina
Moll, havia fet passar la comprensió de la llengua
pròpia d'un 60% a un 90% dels ciutadans de Catalunya
-i que havia dit Aina Moll per Ariadna Gil.
-Ho diré a l'Aina Moll.
-Jo li ho diré
abans -va reaccionar el senyor Vilajoana-. Segur que
et telefonarà, Aina. Petons. I a l'Ariadna, comprensió
per la llengua?
|
