| |
L'altre dia per televisió
(totes són iguals, 1, 2, 3...) sortia la qüestió
de les grans superfícies: aquestes immenses botigues
on hi ha de tot, i tan pràctiques i que cada
vegada n'hi ha més. El debat, o el que fos, va
ser televisivament modèlic: agressiu, veus divergents,
amb l'espectador al final perfectament tranquil, sense
ni idea del que representa el moviment de les grans
superfícies, i si no l'interessava va matar l'estona,
i si l'interessa es va distreure.
Dies abans, sense televisions ni veus
diverses ni agressivitats, sense moderador i amb tota
subjectivitat, el meu amic J. N., industrial enamorat
de la seva feina, últimament afectat, m'ho va
fer entendre amb mitja dotzena de frases escandides,
anava a dir que amb grisa indiferència:
-No hi ha res a fer, les gran superfícies
volen tots els beneficis per a elles. La cosa funciona
així: si no et toca més remei que acabar
venent-los, a ells, és segur que, més
d'hora que tard, hauràs de tancar. Comencem,
posem per cas, repartint el benefici en un seixanta
per cent per a tu i un quaranta per a ells; després
trenta i setanta, vint i vuitanta... No dic zero i cent
perquè no els cal. Aguantaràs segons com
tinguis de sanejada l'empresa, fins que arriba que,
com més fabriques, més hi perds. Alguns
babaus no s'ho acaben de creure i demanen crèdits
per si la conjuntura o bé les grans superfícies
canvien. No hi conjuntura, hi ha un moviment estable
cap a la reducció a uns pocs grans clients, les
grans multinacionals, és clar. Els beneficis
continuen disminuint, els crèdits vencent, les
pèrdues per peça augmentant. És
la ruïna, la desaparició. L'endeutament
per als més babaus, la presó per als imbècils.
La gran superfície canvia de proveïdor:
som a centenars, a milers, els petits fabricants, els
tallerets, els petits proveïdors, nous o vells.
-I què faràs, quan no
et resulti fabricar?
-Liquidaré abans. Per a la dona
i per a mi, i per als fills si cal, ja en tenim prou.
-Sí, però...
-Però, què?
Realment, comparada
amb la conversa de sobretaula, la televisió et
deixa més tranquil. Com si no passés res.
|
