|
Mai com en aquests mesos en què
anem veient com les estructures de l'estat espanyol
són estricta literatura de canya i cordill, mai
com en aquest temps d'estricta veritat sobre l'autèntic
estat de l'estat, no és tan clar que TV3 no és
la televisió catalana, sinó simplement,
miserablement, una televisió catalaneta i prou.
N'és l'indici evident que el
tractament més seriós de l'afer salamanquí,
ens l'hagi subministrat un programa d'humor i enriolat,
el de Mikimoto.
Quan a Salamanca diuen, i s'ho creuen,
que actuen democràticament en la detenció
de la paperassa de la Generalitat republicana confiscada
per la dictadura franquista, i quan consideren harmònic
que, com a cirereta del brutto pastiacciaccio
deglutit a la més feixista de les places espanyoles,
s'hi profereixi l'insult a la democràcia, que
és allò del dret de conquesta, aleshores
la informació més veraç sobre l'afer
és la retransmissió sudaca, i s'ho creuen,
feta en sudaca, i s'ho creuen, per "Persones humanes"
per als telespectadors de Catalunya, el País
Valencià, les Illes, Andorra, la França
i els Comtes.
(Un parèntesi de disculpa: dir
que Salamanca és la plaça més feixista
d'Espanya és un insult a totes les places d'Espanya,
de la d'Oriente a la de Burgos, de la de Deltebre a
la de Catalunya el dia que va caure en mans de catalans
de Burgos, militars franquistes, falangistes del
alba, torturadors de la secreta, grisos... Perdó,
doncs, als seus usuaris i als fills beneficiats del
feixisme del seus papàs.)
Els esdeveniments d'aquests darrers
anys en l'estructura de l'estat (Banc d'Espanya, Guàrdia
Civil, Ministeri de l'Interior, Judicatura, vice-presidència
del govern, Psoe-Filesa, Naseiro-Martín Villa)
donaven ocasió a TV3 de convertir l'hàbit
que vesteix de televisió nacional en habitualitat
nacional informativa. N'hauria tingut prou de tractar
cada dia els problemes reals i les sortides assenyades
d'aquest problema, i de donar com a apèndix -mig
fet divers mig reportatge d'interès humà-
els afers d'Espanya.
Espanya, amb tot respecte, a la secció
de notícies sobre Bòsnia, Burundi, Palestina.
I als informatius, el problema de l'atur i Europa, les
comunicacions amb l'arc mediterrani, la transformació
de la indústria turística.
Que l'hàbit no fa el frare, ja
ho sabíem. Que a TVE (3) ni hi han volgut ajudar,
acabem de comprovar-ho.
|