El nou director de la Ràdio i Televisió d'Amunt, senyor Vilajoana, vol que l'any 2000 aquests mitjans siguin dels millors del món. Els usuaris de parabòliques diuen que no ha de ser-li difícil, vistos els rivals.

De publicitat, diu que n'hi posarà més, a Catalunya Música i tot, i que a la televisió com més audiència, menys publicitat però més cara. Fins ara no s'ha trobat cap manaia que, després de tenir més audiència, no en vulgui encara més, perquè sempre hi ha un més, a la ràdio, a la televisió, als setmanaris. El simple usuari no creurà en la bona fe dels de dalt mentre no aprofitin els avenços de la ciència i col·loquin un xip que, a qui no en vulgui, li substitueixi la publicitat per un "Hidrogen", no per un equivalent de fosca i de silenci relaxants. Mentrestant, què ha de creure's, si fan justament al contrari: augmentar el so quan surt la publicitat, barrejar-la de forma indestriable amb el programa, com en el cas no pas únic de Força Barça? Val més que callem, el senyor Vilajoana ve de la publicitat, i a un publicitari, fer-lo jugar a publicitat etzibada i publicitat esquivada és excitar-li la creativitat. Matem-ho doncs. El telespectador que pensi que qui es vol penjar d'una corda o dels anuncis hi té tot el dret; i que qui no vol, no hi té l'obligació, s'haurà d'esperar. Com pertot arreu.

Queda la part del talent. Vilajoana diu que vol quinze Puyals i vint Mikimotos (proporció que, al Puyal, no li agradarà -que ho demanin al Bassas, si no-). Tindrà feina. En publicitat, on no hi ha política, la idea és aplicable; per això som a primera fila del món. En canvi, als mitjans de comunicació, i més a la televisió, la política hi és com a mínim dominant, i ja se sap que, els polítics, de talent, només en volen a la punteta de la cúpula, i la resta a executar -com més rucs i parents, millor.

Ens agradaria, no cal dir-ho, que tot funcionés de pel·lícula. Vilajoana ja va rebre un avís: en la primera entrevista amb cara i ulls que li van fer, i en dir que volia ser universal de la localitat estant, i en exemplificar amb la CNN, de poble i atenta a Nova York, i TV3, de poble i atenta a Mataró i Puig-reig, els autors de la interessant entrevista van escriure-li, per dos cops, "Porreig".

Tindrà més feina encara, si vol universalitzar el local.