Vist que els titulars de tots els telenotícies de totes les cadenes de televisió són de calibre tercermundista -el president del govern diu que no va organitzar el terrorisme d'estat; el jutge Garzón acusat de tortura per un ex-director general de seguretat; un multimilionari palestí acusat de terrorisme diu que va pagar policies per ser ben tractat; encara res sobre Roldán; bitllets amb la signatura de l'encausat governador del Banc d'Espanya; a la presó l'ex-director general que l'havia inaugurada-; i vist que en política allò que és dolent per a Anglaterra, Rússia, la Xina és bo per a Irlanda, Txetxènia, el Tibet, vegem com ho aprofiten Irlanda, Txetxènia, el Tibet.

El partit al govern, Ciu, està reunit. Pels passadissos diuen que la reunió no es desfarà fins que no es decideixi desenterrar l'atac polític que va representar l'afer Banca Catalana; o que es desfarà sola i de mala manera si algú desenterra que en l'afer Banca Catalana, a més dels efectes polítics no aconseguits, sí que es va aconseguir que algunes persones, que hi van perdre molts milions, els estan recuperant de molt mala manera.

L'altre partit gruixut, el Psc (Psc-Psoe), no està ni reunit: no van poder fer la primera reunió de l'executiva després de les vacances (les vacances Barrionuevo, González, Al-Kassar, Vera, Amedo, Garzón) perquè no hi havia quòrum. N'hi havia encara fora, d'altres es van excusar, d'altres no. Es reuniran dilluns vinent.

Iniciativa per Catalunya calla, com el Núñez del Barça: és la manera de no perdre, i de guanyar en relació amb la resta.

El Pp és a Madrid.

I no podíem acabar sense anunciar amb enorme satisfacció que el tercer partit del Principat, Esquerra Republicana, l'únic nacional i d'esquerres, a qui més beneficia l'inestimable cas espanyol i el més obligat a aprofitar-lo, n'està preparant una altra de grossa: una pintada?, una asseguda?, un rècord Guinness?, un quadre de Tàpies d'un colom amb un brot de raola (Coriaria myrtifolia, dita també emborratxacabres) al bec?

No sé si la Història en passa, de comptes, als qui no l'aprofiten. Als ciutadans que la veuen passar, sí.